-
Dilluns, 29 de juliol de 2013
Laia Fernández Barat va defensar amb èxit la seva tesi doctoral: "Estudi del Biofilm en un model porcí de pneumònia associada a ventilació: paper de l'antibioteràpia sistèmica en la seva microbiologia i morfologia microscòpica"
La lectura de la tesi es va celebrar el passat 5 de juliol a la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona
Laia Fernández Barat ha treballat com a investigadora predoctoral al grup d’Investigació Aplicada en Malalties Respiratòries dirigit pel Prof. Antoni Torres a l'IDIBAPS. Va obtenir la seva llicenciatura en Biologia per la Universitat de Barcelona. Durant la tesi doctoral la seva investigació va tenir com a objectiu determinar els efectes del tractament sistèmic sobre el desenvolupament de biofilm al tub endotraqueal. Els resultats van ser publicats durant el 2012 a les revistes Critical Care Medicine i FEMS Immunology and Medical Microbiology. L'acte públic de lectura de tesi es va dur a terme el 5 de juliol a la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona, i el tribunal de tesi el van formar el Dr. Josep Maria Miró, del Departament de Malalties Infeccioses i Medicina Interna de l'Hospital Clínic, el Dr. Ernesto García, del Centro de Investigaciones Biológicas del Consejo Superior de Investiciones Científicas (CIB-CSIC), i la Dra. Paula Ramírez, de l'Hospital La Fe de València.
Per a la seva tesi la Dra. Laia Fernández Barat va analitzar prospectivament 70 mostres de tub endotraqueal (TET). Els TETs es van obtenir de porcs no tractats (controls, n = 20), o bé tractats amb vancomicina (n = 32) o linezolid (n = 18). Els resultats principals indiquen una variació gairebé significativa en la càrrega de SARM a la biopel·lícula (log ufc•ml-1) entre els grups (p = 0,057), i la càrrega bacteriana més baixa es va trobar als ETTs tractats amb linezolid (1,98 ± 1,68) en comparació amb els ETT no tractats ( 3,72 ± 2,20, p = 0,045) o els tractats amb vancomicina (2,97 ± 2,43, p = 0,286). Encara més important, la concentració de linezolid a la biopel·lícula era 19 vegades per sobre de la concentració mínima inhibitòria (MIC) del linezolid, mentre que la concentració de vancomicina a la biopel·lícula (1,60 ± 0.91μg•ml-1) va resultar consistentment per sota o prop de la MIC al grup tractat amb vancomicina. El biofilm era més gruixut al grup de vancomicina (p = 0,077).
L'article publicat a Critical Care Medicine (2012, 40: 2385-2389) conclou que el tractament sistèmic amb linezolid limita el desenvolupament del biofilm als TETs i la càrrega de SARM. El segon article incloïa l'anàlisi de 127 imatges de microscòpia confocal de biopel·lícula de TET per dur a terme una anàlisi directa de la viabilitat bacteriana i l'estructura del biofilm. La relació mitjana de bacteris vius / morts va ser de 0,51, 0,74 i 1 per als grups de linezolid, vancomicina i control, respectivament (p = 0,002 per als 3 grups). Aquesta relació va resultar significativament menor per al grup de linezolid quan se’l comparava amb el grup de control ( p = 0,001). Les Imatges mostraven una biopel·lícula bacteriana unida i no unit a la superfície dels TETs, creixent dins de les secrecions acumulades dins del TET.
Aquest segon article publicat FEMS Immunology and Medical Microbiology (2012;65:309–317) conclou que el tractament sistèmic amb linezolid s'associa amb una major proporció de bacteris morts a la biopel·lícula dels TETs d’animals amb pneumònia per SARM. El biofilm no es trobava necessàriament unit a la superfície de TET.
La Dra. Laia Fernández Barat va defensar brillantment la seva tesi doctoral i va obtenir la millor qualificació, Excel·lent Cum Laude. La tesi va ser presentada en castellà i va generar gran interès entre el tribunal de tesi per les seves implicacions clíniques. Els membres del tribunal també van reconèixer el lideratge dels directors de tesi, el Prof. Antoni Torres i el Dr. Miquel Ferrer.
Enllaços relacionats